El Liceu s’omple d’escenaris de crims, escriptors, personatges i hipòcrites

Meritxell Batlle (xellbatlle), Núria Falcó (nfalro) i Marina Riera (rr_marina) – Dia intens a la BCNegra. Cinc taules rodones i una vintena de protagonistes. El fred de la ciutat ha sigut el causant del canvi de localització de les xerrades, que han deixat enrere la localització de La Capella al Carrer de l’Hospital per ocupar l’auditori del Conservatori del Liceu. Un espai que s’ha anat omplint a mesura que avançava la tarda. Els autors més novells de la novel·la negrocriminal han obert la sessió a les quatre de la tarda amb més de la meitat de les butaques buides, que no trigarien gaire a omplir-se.

DSC07907

Auditori del Conservatori del Liceu.                                                                  Foto de Núria Falcó

Pere Cervantes, sotsinspector de la Policia Nacional, David Llorente, Carmen Moreno i Albert Pijoan han estat els escriptors protagonistes de “La primera empremta” per parlar sobre les seves primeres obres. Nacho Cabana ha moderat la taula com si es tractés d’un ring on s’ha parlat sobre l’espai-temps de les quatre novel·les. Desenvolupades fora d’on han estat escrites, tots els autors han coincidit a justificar-ho per una qüestió de comoditat. “Si és un lloc inhòspit, la gent s’oblida dels petits detalls i se centra en la novel·la”, ha aportat Albert Pijoan. Conèixer el lloc és necessari, però a vegades la distància permet tenir un aspecte molt més crític.

Amb “Noves geografies criminals”, s’ha passat a parlar dels escenaris del crim. En aquesta ocasió els participants han sigut els espanyols Nieves Abarca i Vicente Garrido, el californià William C. Gordon, Zygmunt Miloszewski, de Suècia i Pilar Argudo com a moderadora. En l’hora que ha durat la taula rodona s’ha parlat sobretot del gran canvi que han viscut les novel·les negres: fins fa uns anys les obres d’aquest gènere havien d’estar ambientades en grans ciutats, en un context hostil. Però ara la gent ha vist que el crim pot succeir a qualsevol lloc. Garrido, com a expert en psicologia de criminals, ha assenyalat que la majoria són causats per l’autoestima: “no hi ha cap necessitat psicològica més forta”. Tot i així, tots han coincidit a afirmar que fins i tot els personatges dolents han de tenir una part humana. Sense ella no serien creïbles.

DSC07915

P. Argudo, Z. Miloszewski, W. C. Gordon, V. Garrido i N. Abarrca                 Foto de Núria Falcó

Toni Hill, Andreu Martín, Jaume Ribera i Lorenzo Silva també han parlat sobre els personatges a “Visca Darwin! L’evolució del personatge en la narrativa negrocriminal”, que ha comptat amb Rosa Ribas de moderadora. Tots quatre autors han coincidit que la creació dels protagonistes de les seves sagues havien sorgit amb la “teoria de la guspira”. Segons Ribera, ell i Martín van “parir Flanagan per casualitat”. Després, l’evolució posterior implica anar aprofundint en el seu caràcter, fent-lo més interessant. Malgrat això, quan la moderadora ha preguntat si alguna vegada havien sentit que els seus personatges cobréssin vida pròpia, tothom s’ha fet un tip de riure quan Ribera ha exclamat: “a mi això em sona a fenomen paranormal”.

DSC07917

Rosa Ribas, Toni Hill, Jaume Ribera, Andreu Martín i Lorenzo Silva.            Foto de Núria Falcó

Paco Camarasa i Beatriz Moura han protagonitzat el quart acte de la tarda: una conversa d’homenatge cap a l’escriptor Henning Mankell. El principal organitzador de la BCNegra i la responsable de portar les obres de l’autor suec al castellà i el català, han compartit elogis i reflexions entorn la seva figura. El moment àlgid de l’homenatge ha estat quan l’editora de Tusquets ha llegit una carta que el mateix Mankell havia escrit per l’ocasió. En ella, el creador de l’inspector Kurt Wallander ha anunciat que aviat publicarà una nova novel·la, “Botas de lluvia suecas”, que serà la continuació de l’anterior “Zapatos italianos”.

DSC07918

Beatriz Moura i Paco Camarasa

Han arribat les 19:30h, i amb elles el torn d’ “Els hipòcrites”, una taula rodona dedicada a la figura dels espies, els traïdors i als agents dobles. Amb la moderació de l’escriptor i periodista Jordi Bordas, la primera pregunta ha sorgit de forma gairebé obligada: per ser un bon espia es necessita dominar la hipocresia? José Luis Caballero, Antonio Manzanera i Fernando Rueda, els tres convidats i experts en escriptura negra d’espionatge han coincidit en donar una resposta afirmativa. Els ponents han recordat que avui dia l’espionatge no és legal en cap país del món, cosa que fa de la falsedat un element indispensable. En l’hora que ha durat, la conversa ha pendolat d’un moment històric i d’un país a un altre. Del pes dels espies a la Segona Guerra Mundial de la mà de Caballero fins a la Guerra freda i l’enfrontament KGB-CIA explicat per Manzanera. Tot això sense deixar de banda la xarxa d’espionatge al territori espanyol, on Rueda ha volgut recordar la figura d’ “El Lobo”; agent secret que va infiltrar-se a ETA per derrocar-ne la cúpula.

DSC07919

Jordi Bordas, José Luis Caballero, Antonio Manzanera i Fernando Rueda

Advertisements

Un pensament sobre “El Liceu s’omple d’escenaris de crims, escriptors, personatges i hipòcrites

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s